Es podria descriure aquest entorn natural com un mosaic on dominen els sembrats d'ordi i de blat, retallats per algunes fileres d'arbres de marge (oliveres i ametllers), marges de pedra seca, petits carrascars dispersos i alguns guarets i erms. Les cabanes de volta, les peixeres que solquen el curs del Sió, les pletes, les basses i altres elements d'arquitectura popular són també trets que conformen el peculiar caràcter d'aquest territori. Esquitxat de petits pobles d'origen medieval, els castells i les esglésies romàniques en són l'element patrimonial i històric més notable; alguns dels castells són visitables i molts es mantenen ben conservats.

Un dels atractius paisatgístics de l'espai natural és l'amplitud dels horitzons i els cels de colors que s'hi poden observar, així com unes bones nits estrellades. El transcurs de l'any ens brinda un paisatge viu i canviant, tant que a voltes et sembla que no sigui el mateix. Cada estació té uns colors característics: la màgia inquietant de la boira a l'hivern, l'esplendor verda i acolorida de la primavera, el groc potent de les espigues, les bales de palla i el rostoll durant l'època de sega o a la tardor, terrosa i més pàl·lida.

L'espai natural dels Plans de Sió compta amb el Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida, situat al Castell de Concabella, que ens permet acostar-nos als decans tot coneixent què son els ambients estèpics, com és aquests paisatge, la flora, la fauna i especialment quines en són les aus més característiques i per què és important preservar aquests ecosistemes per protegir-les. També podem veure alguns itineraris per descobrir de prop aquest medi

FLORA I VEGETACIÓ

La flora i vegetació de l'espai natural dels Plans de Sió es caracteritza per estar específicament adaptada a unes condicions difícils que li confereixen el seu caràcter estèpic: una escassa pluviometria, sòls àrids, salins i guixencs i un clima de forts contrastos entre hivern i estiu.

La tradició agrícola és la que més profundament ha transformat el paisatge i la seva vegetació. Avui en dia un 97% de la superfície de l'espai natural s'utilitza com a camps de conreu, majoritàriament de cereals com l'ordi i el blat.

La vegetació natural es conserva en els marges, erms i guarets, que són de gran importància per la seva particularitat. Aquestes zones estan formades per brolles de romaní amb foixarda, llistonars de terra baixa i espartars d'albardí, i també alguns carrascars, màquies i garrigues amb càdec, o jonqueres. També hi trobem una gran varietat de flora liquènica.

El pas de les estacions ens duu una metamorfosi dels colors del paisatge, coincidint amb els cicles vitals de les plantes: esplendor verda i de colors a la primavera, grocs i torrats a l'estiu i colors cendrosos i bruns a la tardor i a l'hivern.

Podem mirar-nos la flora i la vegetació de l'espai natural dels Plans de Sió com un mosaic on conviuen diferents ambients:

• Als camps de conreu majoritàriament s'hi cultiven cereals d'hivern com l'ordi i el blat; també oleaginoses com la colza i lleguminoses com el pèsol. També trobem cultius arbrats, sobretot ametllers i també oliveres.
• Als marges hi podem trobar alguns arbres fruiters semisilvestres com figueres, codonyers, magraners, serveres, moreres, lledoners, algun noguer i fins i tot algun cirerer.
• Dins el camps hi creixen les mal anomenades males herbes o herbes espontànies. D'aquestes, algunes són comestibles i tenen propietats medicinals: hi abunden bàbols, ruella, arbiana, cugula, margall, cua de rata, grama, milleroca, verdolaga, melques, melgons, malva, corriola, trèvol bord, lletsó, flor groga, travacavalls i camamilla borda, entre altres.
• Als boscos i erms hi trobem garrics i arbres de fulla perenne, sobretot alzines i ginebrons, i també hi podem trobar savines, alguns roures i algun pi.
• Entre els arbres de les bosquines, als marges i erms també hi trobem una gran varietat de plantes medicinals i aromàtiques, com el timó, el romaní, la camamilla o el fonoll. I també altres mates com argelaga, panical, cireretes de pastor, esbarzer, arç, escanyagats, gavernera, cornera, granellons, ruda, esparnallac, herba de Sant Joan, fenàs, botxes comunes i botxes pudentes, adragull i albardí.
• Les ribes del Sió estan poblades d'arbres de fulla caduca com freixes, oms, salzes, saüquers, àlbers, xops i acàcies. En aquestes obagues i llocs humits hi abunden la canya xisca, canyes, joncs, violetes boscanes i, en alguns llocs, la boga i lliris silvestres. Vora el riu també és on trobarem la majoria d'hortets familiars.
   

L'escassetat dels hàbitats naturals i la profunda transformació agrícola del territori han fet que algunes de les plantes típiques dels secans estiguin molt amenaçades. La seva situació ha merescut que les cataloguessin com espècies amenaçades i que fossin incloses al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

FAUNA

L'espai natural dels Plans de Sió, així com la resta de Secans de Lleida, destaquen per la presència única a Catalunya d'algunes espècies d'aus. Per aquest motiu l'espai natural és també ZEPA, zona especial de protecció d'aus. Les espècies designades com prioritàries són el sisó, el gaig blau, la calàndria, el xoriguer petit i l'esparver cendrós. En l'apartat d'ornitologia en parlem amb més detall.

Per altra part, hi trobem molts altres grups d'animals, entre els quals:

Aus, ocells o moixons

D'entre els més petits hi ha el cabaner, el covatxo, el cruixidor, la cogullada, la falcilla, l'oreneta, el terrerol, el pardal, el passerell, la pastorella, el pinsà, el roquerol, el rossinyol, la cadernera i els picapalles.

També hi ha el corb, el cucut, la puput, el gaig, la garsa, la gralla, l'estornell, la merla, el pigot, el siboc, la polla d'aigua, la fotja, el colom, la tórtora, el tudó i la griva. Hi trobem també la perdiu i la guatlla, ambdues aus gallinàcies.

D'aus de presa trobem l'esparver o astoret, l'àliga perdiguera i aus nocturnes com el mussol, la meuca, l'òliba i el xut.

Mamífers
Conills de bosc, guineus, teixons, musteles, eriçons, muriacs, rates, ratolins i talps. Senglars i cabirols.

Amfibis i rèptils
Serps com escurçons, serp blanca i serp verda, llangardaixos, sargantanes, talla-robes i amfibis com els gripaus i les granotes.

Artròpodes, mol·luscs i altres cuques
Grills, cigales, mosques i mosquits. Estisoretes, formigues, porquets, escarabats, llagostos, plegamans, abelles, vespes, buriols, voltabasses, abegots i volianes, aranyes, puces i paparres, cucs com llambrics, erugues i sabaters, caragols, caragolines i llimacs.

OCELLS (ORNITOLOGIA)

Les aus estèpiques depenen d'unes condicions molt especials per poder obtenir refugi i aliment. L'espai natural dels Plans de Sió reuneix aquestes condicions i per això és un reservori d'algunes espècies d'aus específiques que només són presents en aquests secans a Catalunya. Aquest espai forma part de la Xarxa Natura 2000 i és una zona especial de protecció per a les aus (ZEPA).

Tot i així, aquest tipus d'ecosistema que trobem a l'espai natural dels Plans de Sió és d'una extrema fragilitat. Les petites variacions, que es donen per causes diverses, poden fer que deixi de ser un hàbitat i lloc de nidificació apte per a aquestes aus.

Una de les causes d'aquests canvis en el medi és la intensificació agrícola que s'ha donat en les últimes dècades. La biodiversitat d'aquest medi estepari troba el seu equilibri en la presència de camps de cultiu alternats amb erms, guarets, petits boscos, cabanes, talussos i marges. La presència de cada element és important i imprescindible per algun tipus d'au protegida. Cada espècie té unes necessitats diferents i en aquesta varietat pot trobar les seves condicions ideals. La tendència a la reducció dels marges, la pèrdua de guarets i erms, una època de sega cada cop més primerenca i altres elements relacionats amb l'activitat agrària i els usos del sòl perjudiquen aquesta varietat necessària. L'agricultura, per tant, és un element clau per a la conservació i la preservació d'aquestes espècies protegides.

En aquesta ZEPA les espècies designades com prioritàries són el sisó, el gaig blau, la calàndria i l'esparver cendrós. També apareixen l'arpella pàl·lida i el torlit.